Artemisia Gentileschi

Artemisia Gentileschi

Autoretrat (cap a 1615)
Biografia
Naixement	8 juliol 1593 Roma (Estats Pontificis)
Mort	1653 (59/60 anys) Nàpols (Casal d'Àustria)
Pintora de cambra
Dades personals
Grup ètnic	Italians
Activitat
Camp de treball	Pintura
Lloc de treball	Roma (1622–1626) Florència (1610–1620) Venècia Gènova Nàpols
Ocupació	pintora, artista
Membre de	Accademia delle Arti del Disegno (1616–)
Gènere	Retrat, pintura religiosa, pintura d'història i pintura mitològica
Moviment	Caravaggisme
Catàleg raonat	Orazio and Artemisia Gentileschi (en) (2001) Artemisia Gentileschi and the Authority of Art (1999)
Professors	Orazio Gentileschi
Obra
Obres destacables (dècada del 1610) Judit amb la seva serventa (1613) Judit i Holofernes (1615) Allegory of Inclination (en) (1615) Self-Portrait as a Female Martyr (en) (1636) Adoració dels Reis Mags (1649) Susana i els vells
Família
Cònjuge	Pierantonio Stiattesi (en)
Pares	Orazio Gentileschi   i Prudenzia di Ottaviano Montoni (en)
Germans	Francesco Gentileschi
Signatura

Artemisia Lomi Gentileschi (Roma, 8 de juliol de 1593 – Nàpols, vers el 1654), Artemisia, va ser una pintora caravaggista italiana. Va viure en la primera meitat del segle xvii. Agostino Tassi va ser el seu mestre de dibuix. El seu pare, seguidor del naturalisme tenebrista de Caravaggio,^[1] li va cedir en herència el seu taller,^[1] li va poder influir donant una forta accentuació dramàtica, presa de les obres de Caravaggio i carregada d'efectes teatrals; aquest element estilístic va contribuir a la difusió del caravaggisme a Nàpols, ciutat a la qual es va traslladar el 1630.

Artemisia era la seva pròpia agent i administradora de la seva obra, en la qual predominen les dones-símbol, com per exemple Lucrècia, Betsabé, Judith o Cleòpatra, enfocades des d'un punt de vista femení.^[1] Per exemple, al seu quadre Susanna i els vells, un nu que va pintar als setze anys, no escull com era habitual el moment del bany de Susanna, sinó l'instant en què marxa, espantada per les mirades luxurioses dels vells.^[1] Un altre exemple és la seva Judith en Judit i Holofernes, ni jove, ni vulnerable i feble, sinó una dona forta de mitjana edat concentrada i que sap el que fa, i que a més és ajudada per una serventa còmplice.^[1] El seu recorregut personal va tenir una gran influència en la seva producció. Va optar per temes que ja pintaven Caravaggio, Rembrandt i Rubens.^[1]